Fundat l’any 1994 per Matilde Muñiz  juntament amb Jordi Odrí, Mô Teatre és un grup de creació que basa tots els seus treballs en un concepte global de l’espectacle teatral.

Els diferents llenguatges teatrals (interpretació realista, circ, màscares, ombres, pallassos, music-hall i d’altres) són utilitzats per expressar els sentiments, mostrar les situacions i presentar els personatges que viuen la història i que, junt amb la recerca en els camps de l’escenografia, la música i la il·luminació, constitueixen l’estil propi de Mô Teatre.

 

Jordi Odrí (Barcelona 1950).

Viu a Menorca des de fa 30 anys. Ha fet art conceptual i ha estat membre d’un parell de grups musicals durant els noranta (“Maladie d’amour”, “Noches inoxidables”). Actor, director d’escena i artístic i escriptor de teatre, ha abordat gèneres tan diversos com el teatre de text, la performance, el teatre de carrer, el musical, l’òpera i opereta, cantates o l’audiovisual. Ha format part de La Clota, Grup de teatre de l’Ateneu de Maó i és membre fundador de Mô Teatre, junt amb Matilde Muñiz, amb qui ha mostrat les seves creacions per tot Balears, Catalunya, París, Perpinyà o Cervia (Itàlia) . També escriu prosa i poesia. En el camp literari, ha publicat el quadern de poesia Perdut en el jardí (1997), la narració De la vida i els noms, dins el volum “Premi Sant Antoni” de narració curta (2000) i el llibre de poemes Sal als ulls (2012), editat per Heptaseven Editores. Antilogia (petits fracasos) editorial Neopatira (2016).

Des de 1996 escriu obres de teatre i ha rebut formació dramatúrgica (a la Sala Beckett de Barcelona o a l’ESADIB) de noms tan rellevants com ara Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Carles Batlle, Maurice Durozier, Santi Sempere, Jorge Sánchez o Marco Calvani.

Pel que fa a obres de teatre de creació pròpia, algunes en col.laboració amb Matilde Muñiz, s’han de citar Fins demà (1996), Interiors (el perill de la paraula) (1997), In-somni (1999), Cànon trencat (2001), El cant del bosc (2002), Brossat (Homenatge a Joan Brossa) (2004), Un altre camí (2006), Fugida (2007), El dia més feliç (guió de teatre radiofònic inclòs al llibre Material acústic antiaïllant) (2008), Vainilla (2012). Guanyador amb Amants del Premi Teatre de butxaca 2016.

Pel que fa a dramatitzacions de textos poètics, cal destacar Femení i plural (1999), Recordant Rafael Alberti, poeta i pintor (2002), Miquel Martí i Pol (2003), Neruda (2004), Miscelánea de amor y muerte y otras burlas del XVII (2005), Odysseus (2008), Tots els ésser humans (2008).

Com a actor, ha treballat en els següents títols: Parella oberta, Dario Fo; L’òpera de tres rals, Bertold Brecht, El casament, Anton Txèjov, La moixa damunt la teulada de zinc calent, T. Williams; Els malalts, Antonio Álamo; Terra baixa, Angel Guimerà, Albert Camus o Beckett, entre d’altres.

Ha dirigit Les dones sàvies, de Molière, ha dirigit i protagonitzat l”òpera prima” teatral del reconegut poeta Ponç Pons, Lokus.  Han estrenat amb Mô Teatre el clàssic de Samuel Beckett Els dies feliços(2011). Al llarg del 2013, a més de nombroses col·laboracions en espectacles musicals i poètics, ha representat, al voltant d’una quarentena d’ actuacions que inclouen Menorca, Mallorca i Eivissa El cor d’un boxejador de Lutz Hübner, obra que també ha dirigit. La comunió va ser ahir (2013) creació de Mô teatre i Adreça desconeguda de K. Taylor (2015), portades a Balears  i Catalunya. El Malentès de Camus, l’obra de creació Histories del segle XX (cabaret) i

 

Matilde Muñiz (Barcelona 1947).

Ballarina, actriu i creadora d´espectacles, ha estudiat dansa i teatre a Barcelona, Londres i Colonia.

Membre del grup internacional de teatre Els Comediants (1979-1991), formant part activa,  tant en la creació com en la interpretació dels espectacles teatrals com Sol Solet, Alè, Sarao de Gala, La Mediterrànea, de carrer com Dimonis, Inauguracions, entre d´altres. Llargmetratges Karnaval, Don Quixot, vídeos Somni d´un carrer i per TVE, la serie de tretze capítols TBO de noche, així com tallers experimentals d’improvisació, tot treballant a Europa, Amèrica Llatina, EUA i Japó.

Col.labora artísticament amb grups teatrals: Teatre du Soleil (França), Puppi e Fresetti (Itàlia), Peageon Drop (Holanda), Santiago Sempere (França), Cesc Gelabert, Mario Gas, La Trinca, El Tricicle, La Fura dels Baus, La Cubana, Cia. Teatro Clásico Español (Espanya), entre d`altres.

Des de 1994 dirigeix MÔ TEATRE, col.lectiu d’espectacles de creació, ubicat a Menorca, actuant i co-dirigint amb Jordi Odrí. Entre les obres més destacades hi figuren: Fins demà, Interiors, Cànon Trencat, Parella oberta de Dario Fo, Brossat, Fugida de Jordi Odrí, Dies feliços de S. Beckett, La comunió va ser ahir i que han estat represents a Menorca, Mallorca, Catalunya, Perpinyà, París  i Cervià (Itàlia).

Teatre familiar, també de creació pròpia, on intervé la dansa, teatre d´ombres, titelles i teatre de gest en:  La història de Menorca,  El somni de na Tònia, Es Ciuronet, La terra i en Bep estrenats a Menorca i portats a Catalunya i a les Fires de Manacor, Vilafranca de Bonany i Festival Internacional de Teresetes  de Palma.

Directora d´escena de les sarsueles La Montería i El dúo de la Africana estrenades a Menorca (2008-2009), L´oratori Canto General de Neruda/M.Theodorakis (2011), al Teatre Principal de Maó.

FILMOGRAFIA

1982 -“Somni d’un carrer“ (Curtmetratge). Direcció i creació de COMEDIANTS.  1983 –“Episodi de la sèrie Don Quixot de la Manxa“ per la R.A.I. dirigit per Mauricio Scaparro, 1985 – “Karnaval“ (Llargmetratge) de COMEDIANTS, realitzat per Carles Mira. 1990 – “Teveo de noche” , serie TV1, dirigit per Comediants i Xavier Manich. 1994 – “Telecena”, especial TV1, dirigit per La Cubana. 2012 – “Personal”short Film, dirigida per Carles Alberdi. 2013 – “Comediants, amb el sol a la maleta”, documental dirigit per E.Dalmau i H.Muniente. 2014 –  “Alzina” llargmetratge, dirigit per Omar Delorage.  2016 – “Menorca” llargmetratge, dirigit per John Barnard.

 

A la nova junta i amb caràcter executiu hi ha l’actriu Esperança Robert i com a soci el tècnic Andrés Bley.